Eclipsi Total

L’aire es torna fred i el cel comença a enfosquir-se. Diuen que alguns gossos udolen i que les abelles s’amunteguen col·lapsant l’entrada dels seus ruscos. Alguns pardals volen confusos. El temps es para. Tot està ensilenci. Tot és fosc. Tot suspés… sense saber què ocorrerà… amb la sensació de quee podríem romandre sempre en aquesta nit infinita… Però uns segons més tard, potser uns minuts, o podrien ser anys, generacions, mil·lennis o eons d’existència, el dia arriba de nou. Una profunda emoció ens envaeix i sentim el privilegi d’haver sigut testimonis d’un fet incomprensible. Hem assistit a l’assaig general d’un possible final.